Manifest Diada Nacional 2021

Els estats castellà i francès saben que nosaltres, els que parlem català, duem a dintre el germen de la llibertat, perquè som el seu fracàs. Cada vegada que un català no arracona la seva llengua, fracassa tota la violència castellana i francesa, totes les dictadures, totes les pallisses, tots els afusellaments, totes les vexacions de l'escola als nostres fills, tots els acomiadaments, totes les presons, tots els camps d'extermini, totes les violacions, tots els bombardejos, totes les amenaces, fracassen d'un sol cop. Fracassen d'un sol cop tots els intents per a aconseguir el pensament únic, una sola llengua estatal, una mateixa incultura totalitària.

Per això a Catalunya es respira al carrer aquesta degradació de l'ambient, per això tanta de droga, per això la tensió de la imposició castellana i francesa a cada pas, a cada racó, per això els servilismes acadèmic i laboral extrems, per això l'endogàmia intel·lectual de les universitats, els sous de pena, la censura implacable a Internet, el silenci, l'aïllament i la por a una grip: perquè saben que tot això i més cal per a esquivar la nostre eclosió, perquè temen que en qualsevol moment una escletxa de nacionalisme es convertirà de seguida en un esboranc impossible d'aturar. Per això els estats castellà i francès estan bolcats a assolir la nostra completa extinció: perquè els fem por. Som una amenaça als seus interessos d'accedir a uns ports, a unes rutes comercials de les quals es trobarien marginats, de fiscalitzar la nostra suor i de saquejar la nostra riquesa.

Però l'estat català no el pot imposar pas la burgesia. Aquesta burgesia, que amb una mà arruïna sense remei la diversitat cultural dels pobles, amb l'altra ven opinió personal a granel, com si d'un producte de supermercat més es tractés. Així, grotescament, com més iguals aconsegueix la burgesia que siguin els individus de la societat, més únics i especials se senten aquests. En les colònies com Catalunya el poble treballador es veu obligat més que enlloc a vendre's la seva cultura, pòsit de coneixements mil·lenaris, visió i acció única del món, per a comprar després, amb les quatre engrunes que en rep, diferències amanides segons sexe, edat, físic, gustos... sintètics, gremi o conveni, o segons qualsevol altra insignificància amb l'únic objectiu d'evitar la cultura, la consciència, i la unitat dels treballadors. El resultat de tot plegat és l'aculturació i l'aïllament exagerat de l'individu, és a dir salaris baixos i apoliticisme i, pitjor encara, la corresponent proliferació d'ordes religiosos dejunistes, feministes, animalistes, ecologistes, pacifistes i resta de moralismes fútils, barats i embafadors. Aquests tenen la seva torna, el seu complement alimentari, en el racisme dels colonitzats (cas patètic de mimetisme batesià amb els seus pocs referents –Castella i França), amb qui es nodreixen mútuament en uns enfrontaments que només demostren la seva, de tots plegats, racistes i anti-racistes, total entesa en l'acceptació de la castellanitat i l'afrancesament.

Però per a bastir l'Estat Català no n'hi ha prou de saber qui és i qui no és el nostre enemic. No n'hi ha prou de saber que l'únic enemic és qui provoca la castellanitat i l'afrancesament de Catalunya i que tots els altres mals es poden destrenar d'aquest pecat original. Cal també saber bastir l'organització que ens alliberi. Cal tenir ben clar que per alçar un estat català són preferibles poques que no pas moltes persones. I això, ben mirat fa immensament més fàcil assolir la independència que no voler-se dependent d'unes masses colgades de policia, com és lògic. 

Per tot plegat, per ideologia, per profunditat, pels interessos que defensem, per la perspectiva verdaderament nacional, però també per la concepció organitzativa, Germania Nacional Catalana es diferencia de qualsevol altra organització de les que es volen nacionalistes però no depassen de referir-se a una trista comunitat autònoma castellana o a un departamentet francès. Germania es diferencia de les organitzacions que afirmen lluitar per a Catalunya però que s'entretenen a fer seguidisme racista o anti-racista dels castellans i dels francesos. Germania es diferencia de les organitzacions que diuen voler la independència però que no saben sortir del nacionalment vergonyós primer d'octubre de 2017, del qual neixen com a filles rebeques i immadures. Germania Nacional Catalana ja va anunciar els anys 2014, 2015, 2016 i 2017 com i per què s'esdevindria el fracàs del procés enverinat d'independència. Tot el malentès dels independentistes sobre aquell procés, que no era res més que un intent de reposicionar les burgesies industrial i comercial catalanes dins l'estat castellà, i a més a més un intent fracassat, apareix ara en la forma d'estol d'organitzacions relapses que es reclamen hereves d'aquella farsa, o en tot cas insisteixen en el mateix camí. Per últim, Germania Nacional Catalana ens diferenciem amb orgull de tota aquesta colla connivent amb l'enemic, perquè rebutgem els desorientats i els immadurs, rebutgem el populisme i vendre vots i cridem als verdaders nacionalistes, i només a aquests, que s'agermanin amb nosaltres. Aixecar un estat no és cosa de capverds ni moralistes. Només nosaltres, els no homogeneïtzats, és a dir aquells que ens hem escapat de l'alienació, de la castellanització i de l'afrancesament (i això inclou la castellanitat i la francesitat que s'expressa en llengua catalana), podem i hem de dirigir una homogeneïtzació que pugui fer cara a les que dirigeix l'enemic. Quan la marxa dels estats cap a la total igualació esdevé terrible, quan la burgesia mundial recomposa els equilibris de poder en zones imperials cada vegada més vastes, salvar la consciència nacional i perfeccionar-la esdevé la tasca principal que tenen encomanada els nacionalistes. Rescatar d'entre el poble enverinat la independència que hi batega i homogeneïtzar-la, sí, però amb l'harmonia dels que estimen la terra i amb els interessos dels que la treballen. Només la unificació dels que vivim per a treballar pot imposar un Estat Català a la burgesia mundial i especialment a la burgesia franco-alemanya i a la seva succedània subordinada, la financera o tributària castellana. Només la unificació dels que vivim per a treballar pot imposar un Estat Català que ens obri la possibilitat de treballar per a viure.

Baixeu-lo en pdf