20-08-2020
Articles/anàlisi

Sempre s'ha de ser emmascarat per una paella bruta


Des del començament de tot aquest cabermoni del coronavirus, que la cosa menys preocupant és la ditxosa malaltia. Entre alarmes socials que fan desaparèixer compulsivament les existències d'aigua, arròs o farina als supermercats, fins als confinaments de cartró-pedra on es vol regular el nombre d'individus per llar, es permet d'anar a la feina apilonats de dos-cents en dos-cents al transport públic i en acabat de la feina tothom cap a casa ben tancats, passant per les campanyes publicitàries agressives incitant al tractament psicològic de la població, aquí no hi ha qui visqui.

La darrera gran ximpleria que s'han inventat consisteix en emmascarar tota la població. És cert que hi ha països on poc més o menys s'ha imposat aquesta mateixa mesura, almenys al transport públic, però també és cert que enlloc del món s'ha comès un crim d'estat com el d'abandonar la població d'edat a les residències d'avis amb la prohibició expressa d'atendre'ls mèdicament. Segons les dades oficials el 80% dels morts aquesta primavera per la malaltia han estat avis d'aquestes residències. Així és com els dirigents polítics emmascararan la seva incompetència i irresponsabilitat, mentre que hem de suposar que els familiars d'aquells mesquins s'hi presten per a tapar així també ells llur iniquitat. Sigui com sigui, si Alemanya decreta l'ús de màscara als seus ciutadans, els alemanys bé poden confiar en el seu estat, puix que tot indica que es preocupa per a la salut de la seva població, però aquí no és aquest el cas. Ara bé, des de quan el que fan els alemanys és un argument de res? Hem de dur màscara aquí, només perquè allà en duen? Evidentment que la qüestió no és la màscara en si, que màscares rai. Es pot estar a favor d'aquesta peça de vestir que fins fa quatre dies semblava que havia de ser el símbol de la intolerància quan s'esqueia de dur-la les mores, com s'hi pot estar en contra com una comèdia més per a estimular la tensió social i l'ultra-individualisme, però tant en un cas com en l'altre, convindrem que la població emmalaltida pel coronavirus com per les altres dotzenes de malalties que conviuen tothora entre nosaltres ha de ser tractada, atesa, en cas necessari. I aquesta és la qüestió que no s'afronta. No s'afronta a Alemanya perquè allà l'estat posa els mitjans per a atendre la població i fins i tot l'atén. I no s'afronta aquí perquè l'estat prohibeix atendre la població, com tothom ha vist. I vet-ho aquí: tothom ho ha vist, però ningú no mou ni un dit, ni ningú ho denuncia com Déu mana, ningú reclama mitjans per a atendre els malalts que calgui. Ningú, sembla, passat de nosaltres. Les auxiliars d'infermeria i els metges es deixen sobreespletar fins a l'extenuació, just ara que seria el moment per a plantar-se i reclamar els recursos que hi ha, però que es dediquen a altres interessos, com els de la publicitat per a rentar la cara a l'estat o com els de l'exèrcit per a fer campanyes publicitàries.

I per si no n'hi hagués prou tot plegat ve adornat pel més pur feixisme social, on una població abjecta s'abraona compulsivament a qualsevol mostra de llibertat dels conciutadans davant l'onada de pànic escampada pels estats. I encara pitjor a la regioneta de la CACatalunya, on és clar que els col·laboradors de l'ocupant estan sempre amatents a demostrar-los els seu grau d'esclavatge redoblant les ignomínies que vinguin de Madrid o, com en aquest cas, de Berlín. I com que ni per a això els pobrets tenen competències, al més pur estil processista enganyen la població amb quatre resolucions parlamentàries, que fan creure que tenen valor de llei, segons les quals cal dur posades sempre i pertot en espais públics màscares, quan en canvi la llei castellana, que és l'única que de moment té valor jurídic reconegut (reconegut sobretot i primer pels col·laboradors de Barcelona), només es refereix a la tal obligació (citarem literalment) «sempre que no sigui possible garantir el manteniment d’una distància de seguretat interpersonal de, com a mínim, 1,5 metres» (Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, en el Capítol II, art. 6.1. a)). És de notar que la llei citada estableix naturalment l'obligació d'usar màscara només en el supòsti de no poder garantir aquella distància interpersonal de seguretat. Així el text legislatiu (que no el resolutiu), suara citat, s'expressa, com es veu, amb els termes «sempre que no sigui possible garantir» la distància de seguretat, i no pas en termes de sempre que no es garanteixi o sempre que no es vulgui garantir, de manera que s'interpreta sense cap dificultat que fins i tot en casos on no es respecti la distància mínima de seguretat interpersonal establerta no cal la màscara si és que és possible respectar-la, és a dir, si és possible segons la relació del nombre de persones respecte l'espai. Aquesta disposició incontestable del decret és completament ignorada per la Generalitat de Barcelona amb plena connivència de Madrid, a qui ja li està bé de veure l'arrossegament ignominiós de la colònia, per més que aquesta ho vulgui presentar amb la boca petita com quelcom oposat als castellans. Si hi fos realment oposat, aquells no ho permetrien i llestos. No veuríem, com veiem, la policia, a seguir el joc a la Generalitat, com li segueix. Per tot plegat encara fa més pena de veure la part del poble català que s'hi vol enfangar, rebaixant-se fins a aquest punt d'inconsciència patètica.

Mentrestant, els quatre catalans dignes que en un acte d'integritat moral es neguin a vestir la burca supremacista, s'hauran d'enfrontar a la turba fanatitzada que correran a fer la feina a Madrid, i per més inri algun ho farà en nom d'anar-hi en contra.

Però sobretot cal no perdre's en el fals debat sobre l'ús de les màscares, per més que representin un insult ignominiós a la intel·ligència humana. Sobretot el que cal és reclamar els mitjans per a atendre la població i això equival a fer servir els recursos del poble com pertoca, com cal, per a servir els interessos del poble i no els de quatre aprofitats. Ara més bé que mai cal entendre que la independència de Catalunya ha de ser la independència de l'esclavatge a Castella i a França, però també del que ja es perfila com un nou esclavatge a Alemanya, que pretén importar el model de l'imperialisme xinès, tenint en compte que el domini alemany, xinès, anglès, com d'onsevulga, a nosaltres, catalans, se'ns aplica per via castellana i francesa, i que per tant aquests darrers són els nostres primers enemics, com els nostres enemics primers són els que administren en benefici propi el domini castellà i francès a casa nostra, aquestes paelles brutes que ara ens volen emmascarar del seu sutge embrutidor.