Els 26 de gener encara pendents

En la història de Catalunya hi ha de tot, com en la història de tots els pobles, desfetes i victòries; moments brillants i d’altres de desgraciats. Per això homenatjant els nostres soldats el dia de la victòria de Montjuïc ens conjurem per a assolir les futures victòries que vindran. Victòries que com sempre s’han de preparar encara que la mistificació les cregui fortuïtes. Els soldats d’avui, com els d’ahir i com els de demà han d’estar a punt passi el que passi per aprofitar qualsevol ocasió que ens aparegui per desfer-nos del llast dels ocupants. Ens hi obliguen els avantpassats i encara més els que ens succeiran.

Com tots els soldats, també els nostres, s’han d’entrenar en tots els aspectes. El més simple és mantenir-se físicament sa i entrenat; sigui ordenadament, quan és possible, o individualment per mantenir-se a punt fins que se’ns cridi. Ara mateix, però, les mancances que cal treballar entre els nostres són més aviat formatives. Cal que els nostres efectius tinguin clar que Catalunya va de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer; que l’única llengua nacional és la catalana i que cal fer-ne un ús exemplar per a la resta de la població civil; i que la independència no s’aconsegueix sense tota la nació en eleccions preparades per l’ocupant segons les seves administracions sinó amb una organització nacional forta que pugui fer la seva sense dependre de ningú.

Per això a més de la força dels nostres soldats en necessitem el seu enginy i mestratge en diferents àmbits des de la tècnica a la filosofia. Tenim una nació amb una llarga història en tots els camps i que per a continuar cap endavant cal que reformulem i revolucionem des de la nostra mentalitat lliure i no des de les acadèmies dependents i embrutides. Ens calen ments lliures, catalanes i auto-centrades en la nació que puguin fer passos cap a la modernitat sense trair-ne l’essència. Necessitem que la gràcia i la bellesa recorrin els nostres objectius de la mateixa manera que han de ser contundents i precisos.

Encara doncs, hem de mantenir-nos dempeus i amatents a les lluites que vénen. No hem de defugir la nostra obligació com a catalans de ser els soldats que necessita la pàtria: uns soldats forts, valents i intel·ligents per no tornar a fallar quan més se’ns troba a faltar. Pensem que hi ha una cosa més gran que nosaltres mateixos per i per a la qual han treballat els catalans de tots els temps: la nació. Recordem que la lluita continua pels nostres germans d’ara, d’ahir i de demà.

Per tots, per nosaltres:

Visca Catalunya Lliure!

Baixeu-lo en pdf