Portada
Campanyes Documents Articles contacte@germania.cat Agermana't

Enllaçats per la llengua

 

Quan un veu la darrera campanya d’”Enllaçats per la llengua”, en la qual es reivindica el penós sistema educatiu de la Catalunya administrada per la Generalitat de Barcelona, el qual només ha portat a un deteriorament de la llengua catalana i a una imposició triomfant del castellà, un escolament d’espanyolisme entre tots els racons del país, les ments i els infants, a un hom li ve al cap una imatge que dista molt del llacet amistós del victimisme a la “Miguel Angel Blanco”: enllaçats per la llengua hi estem tots els qui hem de patir un sistema educatiu que de manera unitària ens insufla espanyolitat en llengua castellana (i espanyolitat en llengua catalana) en uns nivells que a la tan anehlada situació “més avançada” del nord autonòmic catalano-espanyol fan del català una llengua que a l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi trobem cap el 40% de la població del país, hi esdevé residual per no dir dialectal de l’espanyol, si ens atenem a com és malparlada per estudiants i professorat. Aquest professorat suposadament tan implicat en les mobilitzacions dels llacets, i que s’ocupa arreu d’obligar, de forçar, els nostres fills a parlar en el castellà que ells mateixos utilitzen (amb aquesta llengua sí) a la perfecció, com no ho hauria aconseguit cap docent franquista convençut. I en aquest cas sí que no hi ha excepcions, que no hi valen mites ni d’Olot ni de l’Hospitalet, que arreu catalans s’abraonen a la tasca espanyolitzadora escolar i extraescolar. El llaç és parat a casa pels qui semblen defensar unes misèries irreconegudes pels mateixos que  les han servit als joves, implorants d’immersions que presuposen la mort d’un idioma, pausat com és, esllanguint-se entre mentides. Ai las, els qui defensen la preferència del català valent-se d’un ploriquejar-ne l’agonia, perquè en preferenciar-lo ja admeten l’enemic, que de preferent no li cal fer-se’n, perquè ja ho és, i ho és perquè l’admeten, i no només, que l’exigèixen a l’alumne, a l’infant pobric.

 

Per tot això trobem aquesta expressió molt afortunada; “enllaçats per la llengua”. Però siguem conscients no només a qui pertany el llaç ni de quina llei és la corda, sinó qui l’estreny a cada pas, qui potser no el llaç, però sí que el ronsal mena, per estiragonyar-nos de cap al parany i si, doncs, no són al cap i a la fi la mateixa merda, només que de ritmes diferents: els uns una tifarada pastosa i sòlida, pudent, i els altres diarrea impossible.

 

És cert doncs que no ara, sinó sempre és estat l’hora de llevar-se el llaç, que ens lliga la llengua esmunyadissa, que ens la sega. Però llevem-lo del tot, no només per qui de la sagnia en fa una vida de subvencions d’accions culturals o de modes de laments ineptes interminables, apolítics de per sí, sinó començant per dir que el que cal és eliminar la llengua dels enemics, imposada amb sang i mantinguda amb carn. Amb carn i ossos. A aquests, cal assenyalar, i no a una llengua difusa, talment fos una ànima sense cos errant.

 

21 de gener de 2016

DECLARACIÓ. DECLARACIÓ DE GRANOLLERS

Portada: Darrers articles Darrers document
Campanyes Documents: Manifestos Comunicats Anàlisis Declaracions Articles: Notícies Opinió