Portada
Campanyes Documents Articles contacte@germania.cat Agermana't

18.05.2016

 

La fal·làcia d'Escòcia

 

Ja que aquests dies s’ha estat parlant sobre el cas dels escocesos i sobre les semblances i diferències amb el cas de Catalunya, potser és pertinent fer alguns apunts importants i massa sovint oblidats.

 

En primer lloc cal recordar que la nació, a Catalunya, a Escòcia, a Nigèria, a la Xina, com a qualsevol punt de la Terra, és la llengua. Allà on hi hagi dificultats per a definir una llengua, hi haurà dificultats per a acordar la nació a què pertany la terra dels qui la parlen. En tot cas, la definició de la nació és una cosa tan evident que no ens hi aturarem ara, i presuposarem al lector un mínim de rigorositat en aquest assumpte.

 

No aprofundirem tampoc aquest article en la discussió que insulta la ciència si no ja la intel·ligència sobre si Escòcia és o no és una colònia d’Anglaterra. Valguin per als despistats catalans, citar-los els anomenats Highland Clearances –literalment les ‘expulsions de gaèlics’, als segles XVIII i XIX– o les revoltes jacobites passades la famosa Union Act que es vol fer passar per tan pacífica com exemplar per segons qui.

 

Caldria demanar-se si Escòcia és una nació encara, o si té capacitat per a ser-ho, o bé si no és ja una part absorvida i assimilada a Anglaterra. Perquè un poble que ha esdevingut l’1% al seu propi país, hem de creure que en realitat ha perdut el seu propi país. No pas per res més un poble desapareix d’aquesta manera, si no és perquè ha perdut la independència econòmica que el forjava. I en aquest cas per passar a ser dependents d’Anglaterra.

 

Amb tots els respectes per a aquest 1% de parlants del gaèlic escocès, s’ha de reconèixer que tal com van les coses avui, les més de cinquanta mil persones que representen aquest percentatge de supervivents a l’assimilació anglesa realment foren prou i de sobres per a dirigir Escòcia i per a desassimilar els milions d’assimilats anglesos que hi viuen. Per això la qüestió sobre qui domina l’estat es fa així d’extremament evident en un cas extrem com l’escocès. Són d’aquests cinquanta i tants mil els pocs qui el dominen, l’estat? Evidentment que no.

 

Dit això, ens demanem què era en realitat el projecte de l’SNP: un intent de descolonitzar Escòcia, o el floriment d’un empelt d’Anglaterra? Hi ha qui s’ha fet i es fa el sorprès de les mostres de bonicoia confraternitat entre els independentistes escocesos i els unionistes anglesos. Ja se sap que la democràcia intrínseca als éssers suprems que han regalat la seva llengua al món, permet encaixar els interessos oposats... O és que potser aquí no hi havia interessos oposats? Potser ‘matisos oposats’ fóra més exacte. Dos projectes d’Anglaterra, heus ací el que es dirimia aquell dia 18 de setembre de 2014 a les urnes d’Escòcia. Escòcia: una trista regió d’Anglaterra, per la força.

Quadre de David Mori. La Batalla de Culloden va tenir lloc el 16 d'abril de 1746 com a punt d’inflexió en els enfrontaments entre els jacobites i els partidaris de la casa de Hannover, enfrontament que és el paral·lel a la Guerra de Successió espanyola.

21 de gener de 2016

DECLARACIÓ. DECLARACIÓ DE GRANOLLERS

Portada: Darrers articles Darrers document
Campanyes Documents: Manifestos Comunicats Anàlisis Declaracions Articles: Notícies Opinió