Portada
Campanyes Documents Articles contacte@germania.cat Agermana't

Manifest en motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2017

 

Alguns voldrien que ho oblidéssim. Un onze de setembre va caure Barcelona. Va caure la capital de Catalunya després d'una guerra llarga que els catalans vam aixecar sols, després d'haver combatut durant anys amb anglesos, portuguesos, holandesos i austríacs, contra França i Castella plegades. Una guerra de gran mortaldat. No és pas per a cap fotesa que commemorem aquell dia. Una guerra. Uns enfrontaments on la gent mata i és assassinada. Els uns a casa seva i els altres a casa d'altri.

 

Per a això ha de servir el record d'aquell onze de setembre. Per a recordar que a Catalunya els castellans i els francesos no hi han vingut per casualitat. Que per haver d'apendre avui castellà i francès els nostres infants i joves a les escoles calia assassinar-nos. Que per haver de pagar-los i mantenir-los carreteres i hospitals ens van haver de bombardejar. Que per a avui curar-se de càncer o operar-se del cor a Barcelona o a Girona, aprofitant-se dels nostres esforços malgrat d'ells, han hagut de matar catalans, ens han hagut de fer la guerra.

 

Recordar l'Onze de Setembre és recordar que els catalans no oblidem les atrocitats i traïcions castellanes, que són les mateixes que les franceses. Recordar l'Onze de Setembre de 1714 és recordar l'Onze de Setembre de 1814, l'Onze de Setembre de 1849 i l'Onze de Setembre de 1939. És evocar els valents que a les darreres dècades del segle XIX com del XX demostraven la dignitat i la lluita catalanes a corredisses i pedrades per Barcelona.

 

L'Onze de Setembre ens recorda que estem en guerra. Ens ho recorda a nosaltres però també a ells. I que en les guerres preval la jerarquia. I que a Catalunya aquell setembre la jerarquia la marcava no qualsevol català abstracte que a vegades es vol idealitzar estúpidament, sinó el Braç Popular. Davant dels dubtes expressats pels idealistes del Braç Eclesiàstic (vet-ho aquí!) i pels sectors polítics prominents com els diputats de la Generalitat, el Conseller en Cap o el... vigatà síndic de Vic, fou el poble, el poble de les ciutats, el poble més urbà, el poble més modern, més avançat, el que va imposar-se i va dirigir Catalunya cap a la guerra més honorosa i més heroica a què una nació pugui aspirar.

 

L'Onze de Setembre de 1714 ens recorda que estem en guerra. En una guerra on nosaltres no tenim l'estat però tenim l'essència.

 

Cada dia és onze de setembre i cada indret és Barcelona.

 

La guerra no ha acabat.

 

 

 

Manifest Diada Nacional de 2017 pdf

21 de gener de 2016

DECLARACIÓ. DECLARACIÓ DE GRANOLLERS

Portada: Darrers articles Darrers document
Campanyes Documents: Manifestos Comunicats Anàlisis Declaracions Articles: Notícies Opinió