Portada
Campanyes Documents Articles contacte@germania.cat Agermana't

07.11.2015

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tropes franceses portant presoners catalans

 

Fora francesos de Catalunya

 

És d’acord general entre historiadors considerar el set de novembre de 1659 com la data a partir de la qual la nació francesa incorporà al seu estat el comtat de Rosselló i part del de Cerdanya, allò que avui abreugem com a Catalunya del nord.

 

Ja fa anys que l’incipient nacionalisme català ha establert com una cita més de la monòtona rutina anual el romiatge a Perpinyà a commemorar aquell tractat que és el que es vol base jurídica per a legitimar l’ocupació militar i la colonització franceses. No serem nosaltres els que critiquem les convocatòries que hi convergeixen, qui més qui menys des de fa una colla d’anys, emperò no és cap secret que també i sobretot ací hi predomina l’ambient més aviat culturalista, purament lingüístic, en un sentit apolític. Si en referir-nos al nacionalisme català suara el titllàvem d’incipient no és pas pel temps que fa que caplleva sinó precisament per aquest mai acabar de desplegar-se que fa que les reivindicacions que de consuetud s’han de sentir cada any a Perpinyà no depassin la demanda del sistema d’immersió humiliant als col·legis que hi ha instal·lats a una part del país més al sud o dels estatuts que tant de mal hi han permès.

 

Aqueix tractat de 1659 avui tan referit fou un més de tants intents de França per a dominar-nos. Emperò concretament aqueix fou durant potser més de cent trenta anys paper mullat, que aviat és dit. Qualsevol que repassi els fets històrics aplegats en qualsevol llibre d’història sabrà que el poble català literalment va estar en guerra amb França des de molt abans de tal tractat i fins molt després de la fi de la guerra de Successió espanyola, més de cinquanta anys després. Un poble i una guerra que no rebrien en realitat un primer autèntic cop nacional, i malgrat de la pèrdua fàctica de l’estat català el 1716, fins la Revolució francesa molts anys després i encara amb plena resistència durant un segle XIX durant el qual cíclicament els perills d’una Catalunya independent al sud dels Pirineus feia trontollar aquell tractat mai prou ben assentat en un poble mai prou ben afrancesat. Fins la II República francesa encetada el 1848 França no comença una política realment d’extermini de la catalanitat i al capdavall no ha estat fins unes dates tan recents com les guerres anomenades mundials en ple segle XX allò que ha estabornit de bon de veres al poble català sota jou francès i hi ha preparat el terreny per a la batalla definitiva. Ja seria ben trist que el nacionalisme català donés més validesa a un tractat que només interessa de brandar als francesos que no a la lluita impertèrrita, valerosa, secular dels catalans. Tot el segle XVI és ple de batalles heroiques dels catalans contra castellans i francesos al mateix temps, a Perpinyà, a Salses, a Canet, a Roses, a Girona, a Hostalric, a Barcelona... I tantes o més batudes heroiques emprengueren els nostres avantpassats contra aqueixos de 1659 ençà. Són tantes les gestes, són tants els alçaments, és tanta la dignitat dels catalans d’ençà i enllà dels Pirineus que omplen els primers seixanta anys de pretesa validesa del famós tractat que esdevé vergonyós d’atorgar autoritat a aquell document que allarga i sembla que regala un reconeixement de subjugació a França que no és tal ni molt menys.

 

Són aqueixes lluites per a la independència i contra França i contra Espanya que tingueren lloc tan abans com després de 1659 a la Catalunya del nord el que no s’ha d’oblidar. Si no ho oblidem sabrem ser-ne dignes reclamant el reconeixement de la nostra independència. Una independència que passa en primer lloc ineludible perquè el poble expulsi les forces d’ocupació franceses i doni als catalans el lloc que els pertoca a la seva terra.

 

21 de gener de 2016

DECLARACIÓ. DECLARACIÓ DE GRANOLLERS

Portada: Darrers articles Darrers document
Campanyes Documents: Manifestos Comunicats Anàlisis Declaracions Articles: Notícies Opinió