Portada
Campanyes Documents Articles contacte@germania.cat Agermana't

21.06.2014

 

Parlament en l'acte d'afirmació nacional celebrat a Ripoll

 

Joan Fuster va pronunciar l’any 1982 en el seu discurs per a la unitat de la llengua catalana a Castelló unes paraules encara avui ben actuals:

 

«Hem assistit a una sèrie d’operacions deliberadament insidioses contra l’idioma, en front de les quals no s’han alçat tantes ni tan clares respostes com hauria calgut. No sé si per negligència o per timidesa, potser per manca de convicció en sectors que hi estaven obligats, però el cas és que la barrabassada que s’intenta exigia de tots nosaltres una reacció més decidida, més eficaç, més rotunda»

 

Aquestes paraules encara avui són plenament vigents, o fins i tot més urgents, perquè Catalunya és orfe d’institucions, entitats realment catalanistes.

 

Encara que a Catalunya hi ha un seguit d’entitats que s’alcen com a garants, salvadores, de la llengua catalana, i que en algun moments han pogut vehicular el malestar del poble que es veu atacat en el seu cor, mai ho han fet com seria desitjable. De la mateixa manera que sempre han sigut tèbies alhora de defensar el català, avui, en canvi, sense cap vergonya defensen que la llengua que se’ns ha imposat durant segles, la llengua castellana de l’invasor, pugui seguir sent oficial en l’hipotètic cas de la independència d’una part de Catalunya. Vaja que se segueixi imposant a l’escola, a l’administració i a les institucions.

 

Alguns s’han sorprès d’aquests plantejaments espanyolistes dels garants de la llengua! Però, què se’n pot esperar d’unes entitats sempre reactives? Sempre les hem vist manifestar-se a favor del que ja hi havia, de l’status quo, i no pas posar-se davant de reivindicacions actives a favor del català. Mai han posat en dubte que el castellà fos a les institucions, a l’administració o a l’escola. Només s’han queixat que no hi fos el català, o que s’augmentés la presència del castellà, i encara! Per què ara hauria de ser diferent?

 

A Catalunya el que fa falta són entitats i institucions no marcades pel regionalisme, l’oportunisme i l’espanyolisme que comporten aquests tres segles d’ocupació. Es necessita frescor i catalanitat que no estigui compromesa per actituds de por i submissió. Els tics de societat colonitzada s’han d’eradicar i esdevenir una societat lliure ara, rebel a la submissió, que sigui capaç realment d’encarar la creació dels òrgans d’estat necessaris a cada moment.

 

Cal que diem ben alt que el català és l’única llengua de Catalunya, de tot Catalunya; que el castellà i el francès ens són llengües imposades, i que per més castellanoparlants que visquin a Catalunya, o francesos, la llengua castellana i francesa no són més legítimes que cap altra llengua estrangera, ja que si tota aquesta gent està instal·lada a Catalunya no és per casualitat, sinó perquè estem sotmesos. Si no s’han integrat a la catalanitat és gràcies a l’estat invasor que els recolza com a colons. No hi ha un 55% de castellanoparlants perquè sí, hi ha hagut uns processos històrics d’ocupació forçosa d’espais catalans, hi ha hagut un extermini premeditat i constant de població catalana. Per això s’ha de reivindicar la descolonització de tot Catalunya. Hem de recatalanitzar els espais, les institucions, l’administració i l’escola. Sí, recatalanitzat-les, és a dir: fer fora el castellà d’aquests àmbits mentre fomentem el català a la resta.

 

Amb la dimissió de les entitats i institucions en la defensa del català, i per tant de la nació catalana, ens toca al poble català d’alçar la veu per dir que volem la restitució del nostre estat català per a dignificaar-lo i modernitzar-lo des de la catalanitat. No volem un nou estat, inventat, espanyolitzat i espanyolitzant. No volem una independència buida de contingut, ans al contrari, la volem plena d’història i cultura catalanes. La volem per a retrobar-nos amb la catalanitat que ens han robat. Volem la nació sencera de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Per què hauríem d’abandonar la nostra gent sota l’ocupació enemiga? Per què hem de deixar-nos perdre els nostres ports, les nostres terres, la nostra mar?

 

Si no ho diu ningú, si no actua ningú, ho hem de fer nosaltres. No podem deixar a la fortuna el futur de la nostra nació. Ara ens toca a nosaltres lluitar per a defensar-la. Hem d’actuar com a estat per recuperar la nostra llibertat.

 

Com deia Joan Fuster, i tants altres, el català (la nació catalana), si no hi fem res:

«és encara una llengua postergada. O pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar a reducte folclòric» i jo afegiria que la volen exterminar per a eliminar-nos. «O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble». O defensem la nostra catalanitat, o serem aniquilats.

 

Visca Catalunya!

 

 

 

 

21 de gener de 2016

DECLARACIÓ. DECLARACIÓ DE GRANOLLERS

Portada: Darrers articles Darrers document
Campanyes Documents: Manifestos Comunicats Anàlisis Declaracions Articles: Notícies Opinió