Portada
Campanyes Documents Articles contacte@germania.cat Agermana't

15.04.2016

 

Valoració del Manifest Koiné

 

Celebrem, primerament, que encara hi hagi qui s'atreveixi a dir que el català és l'única llengua de Catalunya, cosa que suposa el perill d'acabar en presó i condemna per un delicte d'odi. Compartim amb els firmants del Manifest Koiné la preocupació per la llengua catalana així com la concepció de perill imminent de fase terminal a la qual va endinsant-se. Ara bé, dit el que és de dir, també volem expressar quatre mancances i errors que hi veiem.

 

En general hem de dir que és un manifest amb l'actitud que solen gastar els qui s'abriguen en la capa acadèmica, que pequen d'un tecnicisme pretesament neutre, que defugen el compromís polític i així ho han acabat dient a cosa feta, en un comunicat després de la polèmica que va aixecar el manifest, per si a algú no li havia quedat clar en un text tan lleuger. Però vegem quins són concretament els errors que arrossega el manifest.

 

Ja pot ser que la submissió mental dels autors del manifest arribi a aital punt que es creguin que a Catalunya mai s'hi han enviat colons ni n'hi ha, però el que semblarien uns equilibris per a intentar dir-ho sense dir-ho, com allà on es parla sobre «la utilització d'una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística», pel que es veu no els ha pas estalviat retrets precisament d'haver dit el que, com dèiem, semblaria que feien equilibris per a no dir. Passa que el que molts catalans amaguen de pensar o fins i tot, com dèiem, alguns acaben fins per descreure o ignorar, ho saben i ho expressen perfectament els colons i els seus agents, que corren, aquests sí, a fer-ne acusació amb tota la força de l'estat i la feblesa temorenca dels vençuts i degenerats. D'alguna manera tenen tristament més consciència els anticatalans que els independentistes. També tenen, tot s'ha de dir, la paella pel mànec. Si els independentistes, el gruix dels catalans, vaja, són majoritàriament uns immadurs, és per unes raons ben clares, però tot això que ara serien figues d'un altre paner, són tanmateix qüestions morals infructuoses que ens menarien pels viaranys de les culpes, sempre tan negres.

 

Reprenem el fil. Emparats per la idea (no sabem com se'ls ha acudit o d'on l'han treta) d'un procés d'independència de cert territori designat pels castellans com a Catalunya (bé, com a comunitat autònoma de Catalunya) abandonen tota perspectiva nacional, de manera que s'atreveixen a afirmar coses com que «la legislació de la Generalitat restablerta i la política lingüística consegüent han servit per a superar en certs àmbits i força precàriament la minorització total soferta pel català a mans del franquisme», on es veu que ni tan sols es fa cap lleu referència a l'altra meitat del país, si no és en frases tan típicament immadures com les que encara branden absurditats com «Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana)»: és que hi ha altres països on es parli català, que no siguin Catalunya?

 

Allà on es diu que «la llengua del país (...) es va reduint i acabarà desapareixent» (frase desafortunada, per derrotista –encara acceptable, si es vol, però no pas recomanable–) i que «aquesta anormalitat resta distorsionada per la major part de les enquestes», potser haguera estat millor de posar-hi totalment capgirada o descaradament manipulada.

 

En definitiva, els errors comesos els han expressat més bé que ningú ells mateixos, els impulsors d'aital manifest, pocs dies després, en un comunicat per a fer-se perdonar el pecat d'haver insinuat el que saben però ara amaguen: que Catalunya està colonitzada. En aqueix comunicat han aclarit que no hi ha colons a Catalunya, han contribuït a l'enèsima confusió donant entenent que parlar castellà a Catalunya és una riquesa (i el francès tant se val) i que ells no proposaven res: ni oficialitat única del català, ni res que no fos allò que dèiem en començar, és a dir emparar-se en un vague tecnicisme pretesament apolític. Pretesament perquè realment no és així. Al final un es demana de què ha servit un manifest com aqueix; per a desdir-se del poc que semblava que podia anar en la bona línia o per a fer una mica més de comèdia sobre l'anomenat procés per a un «finançament més just» (vegeu la carta –escrita per cert en castellà per l'administrador colonial Oriol Junqueras–). És aqueix el procés d'independència al qual es referien els koiné? En qualsevol cas ací ja hem demostrat que poca cosa se'n podia esperar, veient què s'hi deia ja des de bon començament.

 

Catalunya necessita un partit polític que defensi sense embuts la nació catalana i que analitzi científicament, acadèmicament si es vol, la situació. Necessita bones anàlisis acadèmiques, que són les que s'encaren i es fusionen i fins es confonen amb  les anàlisis polítiques, en qüestions socials. I així és com ha de ser, fins al punt que l'anàlisi acadèmica hauria de ser al fons de l'anàlisi política, i doncs aquesta darrera a la superfície, allò que aflorés amb manifestos i campanyes o el que fos menester. Just a l'inrevés de com fins ara funcionen les coses.

 

 

 

 

 

21 de gener de 2016

DECLARACIÓ. DECLARACIÓ DE GRANOLLERS

Portada: Darrers articles Darrers document
Campanyes Documents: Manifestos Comunicats Anàlisis Declaracions Articles: Notícies Opinió