Blindar el català, a l’escola espanyola (02/02/2012)

Aquests últims mesos i setmanes hem pogut comprovar com l’ofensiva espanyola contra el català, contra Catalunya, no s’atura mai i com s’aplica cada vegada més desinhibidament des de Catalunya mateix. Tot un seguit de protestes s’han desvetllat al mateix temps per separat i amb reivindicacions de poca mira política a cadascun dels territoris on a Espanya li ha convingut llançar els seus darrers atacs polítics coordinats: Illes, País Valencià, Franja de Ponent, CAC. Totes s’han caracteritzat per defensar les situacions anteriors als atacs com a correctes, de consens, etc. Una d’aquestes reaccions és la de l’organització Defensem l’Escola en Català, de les bones intencions dels quals no volem dubtar gota, tot i que amb el manifest  (http://www.escolaencatala.cat/misc/argumentari.pdf) on diuen que els darrers atacs espanyolistes pretenen acabar amb el català a l’escola, potser s’han excedit i pecat d’optimisme.  

Com sigui que davant de les sentències judicials que es van succeint en la defensa dels castellans instal·lats a certa dita comunitat autònoma de Catalunya, respecte els seus drets lingüístics colonials, cal tenir en compte que són sentències que no només reclamen un nou atac al català sinó també un reconeixement legal dels atacs que fins ara s’han permès i es permeten en moltes aules i en escoles senceres, ja que el castellà és una llengua d’ús ben normal i ben majoritària entre moltes escoles, alumnes i també professors, sobretot al litoral i prelitoral català, durant les hores de classe.

Però poc s’haurien d’esfereir aquells que es volen amants de la cultura i la llengua catalanes, si saben que als infants catalans se’ls imposa la llengua castellana des dels sis anys (si no abans per contacte amb la població colonitzadora), i bé ho han de saber molts dels qui ara diuen que s’estiren els cabells, professors, professores, que ben assíduament ensenyen als nins les hores de castellà que els manen, obligant-los tres o quatre cops per setmana a parlar en castellà com no haurien gosat ni els professors d’en Franco. Com a mínim aquells professors deixaven empremta negativa, mentre ara els fan creure dolçament que parlar-lo és molt enriquidor. I això ja als sis anyets! Sort n’hi ha de les lloables excepcions, és clar. Però no prou.

Per tot plegat és absurd voler blindar el català a l’escola mentre se’l mina per l’altre costat amb el castellà. I encara més quan es pretén fer-ho jurídicament, d’una manera forçada, artificial i contradictòria. Forçada perquè es vol fer per mitjà d’una Generalitat que poc més és que una institució espanyola; artificial perquè vol canviar amb una llei, ara, el que ja és un fet real des de fa anys; i contradictòria perquè pretén solucionar un problema perpetuant la situació que l’ha creat.

La recatalanització de Catalunya vol un procés tan sòlid com contundent que passa per replegar els catalans i crear les nostres pròpies escoles, els nostres propis currículums, etc., al marge d’espanyols i francesos, amb o sense estat català reconegut.