Els nacionalistes, contra el procés regionalista espanyol (17/08/2014)

L’absorció de l’independentisme popular (desorganitzat, latent, espontani) pel regionalisme espanyol (CiU, ERC i els succedanis ANC, Reagrupament, etc.) ha anat avançant aquests darrers tres anys al mateix ritme que ha crescut la prostració d’aquell per aquest, fins al punt que ja no hi ha cap organització catalana que denunciï obertament (i potser hauríem d’afegir que ni tàcitament) la farsa espanyolista que s’amaga rera la maniobra de la doble consulta. Aquest silenci contribueix a desemparar els nacionalistes rectes, que no són pocs, a qui s’acusa de debilitar «el procés» abans que hagin pogut ni badar boca.

Curiosament els qui tant se l’omplen, la boca, de democràcia i de permetre que els castellans assentats a Catalunya puguin decidir el futur del poble català, resulta que corren gairebé amenaçadorament a tapar la dels qui insinuen cap dubte sobre «el procés», avançant-se a fer-los culpables d’un hipotètic fracàs, quan el fracàs des del punt de vista independentista que diuen defensar s’esdevé des del moment que igualen la seva independència al dret dels castellans a aniquilar-nos.

L’abassagament organitzatiu dels espanyolistes regionalistes i la total desorganitació dels nacionalistes porta a una atmosfera on es respiren tals acusacions sense que ni tan sols faci falta que res s’expliciti. Tanmateix els partidaris benintencionats de la doble consulta regional haurien de reconèixer com a perillós el fet de deixar el poble català a la mercè d’un «procés» ja per a ells ambigu i farcit de dubtes i que per a nosaltres els nacionalistes és una caricatura insultant amb l’únic objectiu de refundar Espanya. Si més no farien bé de veure amb més bons ulls que hi hagi qui assenyala vies alternatives, que no semblen existir més enllà d’unes consultes i eleccions plebiscitàries sense solta ni volta. Parlem, és clar, dels benintencionats; no pas de cap organització. En tot cas, els nacionalistes sabem que l’únic camí per alliberar la nació és l’enderrocament total dels estats espanyol i francès instal·lats a Catalunya, començant per la retirada de les forces militars d’ocupació i acabant amb la desorganització total de la resta de forces d’ocupació i colonització, sobre la runa de les quals el poble català erigirà l’estat català.