‘Junts pel sí’: la magnitud de la farsa (23/07/2015)

Quan fa poc que s’ha sabut l’entesa entre els dos principals partits de la política regional nord-catalana per a les eleccions autonòmiques que s’esperen pel proper 27 de setembre, alguns s’han afanyat a desautoritzar i ridiculitzar la reacció del govern espanyol. Diuen que aquest no entén les regles més elementals en política, que passen per la capacitat, i no pas per simples declaracions.

En “debats” sobre aquest tema sempre es deixa un petit espai per a mofar-se de l’exèrcit espanyol, per a dir que ni té capacitat d’ocupar Catalunya i, encara més, que si Espanya fa servir la força bruta, aleshores «Europa no ho permetrà» i automàticament «Espanya haurà perdut».

Però qui és que no entén les regles més elementals de la política i la realitat? De moment els únics que no tenen la capacitat real per tirar endavant el seu projecte són els pseudo-independentistes catalans. I això perquè l’única manera d’aconseguir aquesta capacitat real fóra organitzant el poble, cosa que no interessa als actuals dirigents del ‘procés’. Com poden dir que l’exèrcit espanyol no té capacitat ni prou efectius per ocupar Catalunya si d’ocupats ja ho estem! De fet l’ocupació espanyola es troba en una fase tan avançada que fa que alguns la confonguin amb manca d’ocupació militar, però en realitat la fase ja és de colonització demogràfica, la qual cosa estableix l’existència de dos pobles: un amb els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, i l’Exèrcit regular al seu servei (sense comptar amb grups parapolicials) i l’altre amb TV3 i proclames de ‘Junts pel Sí’.

Pel que fa als arguments sobre l’ús de la força bruta, sobta molt de veure que la confiança en la pròpia capacitat dels pseudo-independentistes es transformi en un «Europa no ho permetrà» ben patètic, quan del que es tracta (segons diuen aquests pseudo-independentistes) és de la independència, és a dir de no dependre, de tenir, com bé formulen, la capacitat real de fer les coses. Afegeixen sovint aquell «si Espanya fa servir l’exèrcit aleshores sí que haurà perdut». Fa gràcia de sentir una cosa així i dubtem que calgui donar cap argument per explicar l’enorme barateria que això representa, però com que sembla que aquestes bajanades tenen certa premsa entre el poble, potser caldrà recordar Ucraïna, on com tothom ha vist, Rússia ha perdut des del moment que ha començat a reocupar-la. D’exemples no en faltarien, però tenim el País Basc mateix, on l’artífex del desarmament d’ETA és a la presó i doncs sembla que ha guanyat i Europa no ho pemet.

El problema d’aquest país és que justament ha viscut tan alienat i tan absorbit per Espanya i França i els cabdills locals, que s’ha ben empassat tot el que li han volgut vendre. I s’ha cregut que vivim en democràcia, i qui sap què de la Unió Europea, etc. Aleshores s’entén que en aquest país es puguin veure manifestacions implorant a la policia que ‘no som l’enemic, som el poble’.

Dit tot això, la veritat és que segurament no s’arribarà ni de bon tros a cap escenari d’aquest tipus, i això per una raó principal: les aspiracions declarades dels pseudo-independentistes mai han depassat l’administració del 50% de l’IVA i l’IRPF, així com la legalització d’una funda per als DNIs.