Senyor Tardà: parleu cristià! (15/03/2012)

Aquest senyor Tardà com d’altres que l’envolten, deu estar afectat per alguna mena de transtorn lingüísitc estrany que fa que no hagi ben entès què volem els catalans. Encara que sigui una frase del tot coneguda per la majoria de catalans, aquella que cal aprendre castellà per si de cas algun dia calgués anar a Espanya a treballar, ni que fos de diputat, que deu ser del que més hi fem els catalans… al senyor Tardà, com a tot el sèquit de l’escola burgesa catalunyesa, se li ha posat entre cella i cella la idea que Catalunya és part d’Espanya i que cal que els catalans hi tinguem un acolliment digne de bons espanyols. És per això que s’entesta a parlar en català sovint, a Espanya. I encara que segur que només ho fa al Congrés espanyol per allò que té de democràtic representar políticament tota la diversitat i riquesa cultural i lingüística d’Espanya, i no a l’hotel on deu allotjar-se, quan després de passar-nos la vida els catalans demanant que a Catalunya es parli en català, hom veu espectacles com els que pretenen que s’accepti el català a Espanya, més quan és Espanya qui casualment ens ocupa militarment i colonitza la terra, venen ganes d’etzivar-li que el fàstic que causa és ta gran que hom celebraria un «Tardà: parla cristià!» d’aquells espanyols.