Reflexions gasives després dels atemptats a Catalunya (18/08/2017)

Ara que ja hi ha hagut un atemptat a Catalunya, un atemptat sirio-iraquià, potser el gruix de la població catalana que pel cap baix de 2011 ençà ha aclucat els ulls davant la guerra a la qual ens han arrossegat França i Espanya sabrà que mentre surt a fer orinar i defecar el seu gos pels volts de casa… dels altres, que mentre s’atorregen a la platja, mentre gronxen el seu fillet a plaça o mentre es miren la sèrie alternativa de moda, estan en guerra.

Ara tothom cuita a fer-se l’ofès, l’afectat, el transcendent, l’humanitari, o el més racista, que tot és u, però és que no sabien que Espanya i França estan en guerra? Basta de fer un cop d’ull a una font tan poc a l’abast i tan imparcial, tan objectiva, com la Viquipèdia, per a saber les implicacions dels estats espanyols i francès de 2011-12 ençà amb aquesta guerra, per no parlar dels conflictes precedents on ja varen grapejar i que de fet, si ens hi poséssim, ens faria recular fins la I Guerra Mundial, amb el repartiment colonial.

I heus ací l’arrel del problema: el colonialisme que els afecta a ells, sirians i iraquians, bressol de les grans civilitzacions, exemples històrics d’entesa i modernitat, tolerància i grandesa, és el mateix que ens afecta a nosaltres; l’imperialisme del Potòmac i del Moscova i dels seus estats titelles que fan ballar les seves possessions colonials al so que els convé.

Fa anys que els nacionalistes advertíem del mal que ens podia fer Espanya i França arrossegant-nos cap a conflictes amb els quals no hi tenim res a veure o que en tot cas res hi hem tingut a dir. Però l’actuació com a provincians de baixa volada no deixa veure les atrocitats que estem finançant amb la nostra suor de cada dia. Idò vet-ho aquí. Fa molta peresa haver d’escatir dades i fets que són ben públics de fa anys. Ha arribat a un punt que qui no ho sap és perquè no vol.

El problema que vam patir o que es va deixar veure ahir a Catalunya no és doncs cap problema d’intolerància, ni cap problema religiós, no és cap problema humanitari, ni d’immigració, ni de pobresa, ni de riquesa, ni de res que només pegui a fugir en una poruga abstracció de cretins. El problema que vam patir ahir a Catalunya és el dels castellans i francesos, de qui hem de patir espletació, de qui hem d’aprendre la llengua i de qui ens hem de deixar arrossegar a les seves guerres per culpa d’atemptats milers de vegades pitjor i amb milers de víctimes més. A Barcelona. A la Rambla mateix.

Quina ha de ser doncs la lliçó del que es va viure ahir? Que val més no anar a fer defecar el gos a casa dels altres i fer veure que no passa res. Ni recollint la merda, que la llepada sempre hi queda.