Comunicat en relació als atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils (22/08/2017)

Aquests atemptats s’han de contextualitzar pressumptament en els enfrontaments imperialistes que d’ençà de la II Guerra d’Iraq es varen desencadenar al Mashraq i posteriorment al Magreb, amb les anomenades primaveres àrabs i especialment amb la guerra que va esclatar a Síria contra unes forces ultra-islamistes que és públic que els EUA i França havien entrenat i armat durant el conflicte i postguerra iraquiana per tal de satisfer les seves intervencions, que recordem que es feien basant-se en informes que asseguraven la fabricació d’«armes de destrucció massiva», que ja fa anys que s’han demostrat totalment falses.

La lògica més elemental evidencia que aquestes cèl·lules que es creen i recreen de la nit al dia han d’estar organitzades per algun poder obscur més enllà de les vinculacions amb l’encara més fosc «Estat islàmic». En tot cas no són creacions espontànies; són organitzacions molt fosques.

De l’única cosa que podem estar segurs és que tot el conflicte amb aqueix estat, i amb Síria, Hesbol·là, Israel, Kurdistan, Turquia, Rússia i el bolc EUA-França etc. és un garbuix d’interessos imperialistes que, almenys mentre no tinguem un estat català, res tenen a veure amb els interessos de Catalunya, la qual ha d’encarar-s’hi sense veu, sense cap possibilitat ni d’informar-se’n com cal, ni de tenir cap vot en les polítiques davant les conseqüències que d’una manera o d’una altra n’arriben, siguin refugiats o siguin aquesta mena d’atemptats.

Per tot l’exposat manifestem que

1r. Rebutgem qualsevol actuació al nostre territori nacional que tingui a veure amb aquests enfrontaments estrangers.

2n. Ens preocupen els efectes immediats, aquests sí que ben clars, que de moment tenen aquests atemptats per al nostre país i que en resum es tradueixen en una acceptació cada vegada més gran de les forces d’ocupació espanyoles i franceses.

3r. A l’estat francès fa gairebé dos anys que impera l’estat d’excepció i una campanya de renacionalització a les colònies com a Catalunya i una retallada de drets, pública i notòria.

4t. A la Catalunya controlada pels castellans s’està creant un clima que de moment és d’acceptació de la policia de col·laboració amb l’ocupació. Els Mossos d’Esquadra són una institució espanyola, i concretament de col·laboració amb l’ocupació militar de Catalunya i com a tal actua i actuarà.

Finalment volem cridar molt l’atenció per la manca absolutament esfereïdora de crítica als assassinats dels suposats autors dels atemptats. Des de quan la policia pot anar matant d’aquesta manera? No hi havia una altra manera de reduir-los, a malgrat dels explosius (falsos!)? Cap veu demana ni informa si aquestes morts seran investigades (encara que no poguéssim esperar gaire res de tals investigacions)? Els atemptats han estat evidents. Totalment condemnables. Però on és tota la vèrbola de «l’estat de dret» i de les garanties? Aquests individus, no havien de ser jutjats? O és que el judici l’ha de fer la policia perquè troben aquests nois sempre amb el carnet a la boca? Més enllà del valor testimonial que també es perd alertem que cap institució, cap organització de les moltes de què es fa gala embafadorament tantes vegades com a garants d’això que en diuen «democràcia» no ha aixecat la veu per denunciar ni un bri d’aquesta qüestió. ¿És que no s’hi atreveixen o és que estan totalment absorbides i controlades per certs interessos? Ho considerem extremadament greu, perquè contribueix a normalitzar, a fer acceptar, aquest tipus d’actuacions de la policia. Davant d’una qüestió tan cridanera sobta molt tristament veure que els qui més volen lloar la policia de col·laboració siguin alguns autoanomenats independentistes.